- Atles de Sensibilitat Ambiental del Litoral de les Illes Balears (NOVA EDICIÓ 2015)
- Recolzament a la presa de decisions a l’enfonsament del buc Don Pedro (Eivissa (07/2007)
- Revisió de la metodologia de classificació de la sensibilitat de la línia de costa
- Visor Cartogràfic de la Sensibilitat Ambiental de les costes de les Illes Balears (SACOSTA)
Atles de Sensibilitat Ambiental del Litoral de les Illes Balears (NOVA EDICIÓ 2015)
L’Atles de Sensibilitat Ambiental del litoral de les Illes Balears presenta la classificació de les costes de les Illes Balears basada en la vulnerabilitat front a possibles vessaments d’hidrocarburs. L’Atles que es va realitzar l’any 2007 es presenta en format PDF. Els fulls cartogràfics es presenten a escala 1/50.000 i té 55 fulls que contemplen la totalitat de la línia de costa de les Illes Baleaers.
L’Atles es divideix en dues parts, a la primera part es presenten les principals característiques del clima marítim de les Illes Balears i la segona part està constituïda per la cartografia dels tipus de costa.
La realització de l’Altes va esser gràcies al conveni entre la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB), acordat a 2004, per a “l’elaboració d’estudis i aplicacions encaminades a augmentar el coneixement dels corrents marins i de l’onatge per a minimitzar els seus riscos sobre les persones, els bens i el medi ambient”.
Atles de Sensibilitat Ambiental del Litoral de les Illes Balears (Edició 2015) (arxiu pesa 142 Mb)
Descàrrega de l'Atles per l'Índex:
1.- Introducción (pes: 2Mb; idioma: Català)
2.- Mapas de clima matítimo de las Illes Balears (pes: 62 Mb; idioma: Català)
3.- Grados de protección de la línea de costa de las Illes Balears (pes: 5 Mb; idioma: Català)
4.- Mapas de Sensibilidad Ambiental Litoral de Menorca (pes: 20 Mb; idioma: Català)
7.- Mapas de Sensibilidad Ambiental Litoral deCabrera (pes: 5 Mb; idioma: Català)
8.- Mapas de Sensibilidad Ambiental Litoral de Ibiza (pes: 20 Mb; idioma: Català)
9.- Mapas de Sensibilidad Ambiental Litoral de Formentera (pes: 8 Mb; idioma: Català)
tornar a Aplicacions i productes
Recolzament a la presa de decisions a l’enfonsament del buc Don Pedro (Eivissa 07/2007)
A les 2:52 de la matinada de l’11 de Luliol de 2007 el buc ro-ro Don Pedro (companyia naviliera Iscomar) va enfonsar-se quan sortia del port d’Eivissa en direcció cap al port de València. El buc va tocar amb els fons pròxims als illots “es Daus” localitzats a menys d’una milla nàutica, en direcció cap al SE, de la bocana del port d’Eivissa i es va enfonsar completament a uns 500 m dels illots a les 4:04 de la matinada.
Des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), el Departament de Tecnologies Marines, Oceanografia Operacional i Sostenibilitat (TMOOS) va posar a la disposició de la Direcció General d’Emergències de la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears tots els mitjans disponibles (http://www.costabalearsostenible.com/donpedro) relacionats amb estudis de clima marítim, predicció de corrents i onatges i sensibilitat ambiental de la línia de costa. En aquest apartat s’exposen: a) la página web d'emergència creada expressament per a aquest vessament, i b) els informes diaris elaborats en els que s’aporta informació sobre la sensibilitat dels tipus de costa en relació amb les prediccions de deriva de la contaminació.
La contaminació principalment va esser va esser deguda a les fuites de les restes de combustibles i olis de la sentina del buc, així com també dels tancs de combustible (productes de tipus diesel – hidrocarburs lleugers), gran part d’aquests darrers es volatilitzaren perquè les temperatures eren elevades (entorn als 30ºC).
Pàgina Web d'emergència (conté tota la informació): http://www.costabalearsostenible.com/donpedro
Adaptació de l’Atles de Sensibilitat Ambiental amb senyalització del lloc de l’enfonsament
Informació complementària:
imatges del vessament d'hidrocarburs del buc Don Pedro
tornar a Aplicacions i productes
Campanya de camp per a la revisió dels tipus de costa de la Badia de Palma i modificacions puntuals de la línia de costa de les Illes Balears
En el mes de Juny de 2011 es va realitzar una prova-pilot de reconeixement dels tipus de costa de la badia de Palma des d’una embarcació. L’objectiu d’aquesta campanya de camp era la d’augmentar la qualitat de la caracterització pr-existent (realitzada l'any 2007, http://gis.socib.es/sacosta) de la costa d’acord amb la seva sensibilitat. Els canvis realitzats no només es limiten a la realització d’una classificació acurada (major nombre de trams o segments costaners) sinó que pretén esser més útil a les tasques d’amortiment del impacte i restauració dels hàbitats costaners (major rigor en la presa de dades).
Les modificacions puntuals de la línia de costa de les Illes Balears, ha afectat a uns 40 trams de la línia de costa. Les modificacions es varen realitzar d’acord amb l’ortofotografia aèria de la Infraestructura de Dades Espacials (IDE) del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears S.A. (SITIBSA) de l’any 2010. Els canvis s’han realitzat mitjançant programes de SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica), sobre infraestructures portuàries, delimitació de zones costeres en contacte o proximitat de zones humides. D’aquesta manera es posseeix una cartografia actualitzada respecte l’articulació de la línia de costa necessària per a la presa de decisions en cas de vessament o episodi de contaminació marina.
Cartografia de la Sensibilitat Ambiental de la Badia de Palma (Mallorca)
tornar a Aplicacions i productes
Revisió de la metodologia de classificació de la sensibilitat de la línia de costa
Classificació dels tipus de costa de les Illes Balears d’acord amb la seva sensibilitat Ambiental (SA) adaptats de l’estàndard de la NOAA (2002). La llegenda s’ha modificat, passant de 9 tipus de costa (17 subtipus) a 8 (15 subtipus).
A la figura es poden apreciar els canvis realitzats a la llegenda dels tipus de costa. Les costes corresponents a platges localitzades a zones protegides de la incidència directe de l’onatge (8-A i 8-B) s’han inclòs als tipus de costes corresponents a platges d’arenes i graves (3-A i 6-A respectivament). D’acord amb la NOAA (2002) la neteja dels litorals de platja és una tasca relativament assequible ja que el substrat pot suportar el pas de vehicles i trepitjades dels operaris, i a més a més, la densitat de fauna enterrada varia significativament tant espacial com temporalment, i en la major part dels casos aquest fet és independent al grau d’exposició a l’onatge.
tornar a Aplicacions i productes
Sensibilitat Ambiental i Gestió Integrada de Zones Costaneres i Marines (GIZCM) exemple de la Badia de Palma
Resum de comunicació i comunicació en forma de pòster presentada al 1er Congrés Iberoamericà de Gestió Integrada d’Àrees Litorals sobre la relació entre la Sensibilitat Ambiental (SA) i la Gestió Integrada de Zones Costaneres i Marines (GIZCM) a l’àmbit de la Badia de Palma.
Aquest treball integra la SA, adaptada de l’estàndard establert per la NOAA (2002), i la proposta de delimitació de la zona costanera desenvolupada per Balaguer et al. (2008) a la Badia de Palma (Mallorca). L’objectiu de la integració d’aquestes dues eines geo-espacials és el de desenvolupar una eina d’ajuda a la presa de decisions, de tipus proactiva per a minimitzar els riscos (biològics, econòmics i socials) derivats de la contaminació de les àrees costaneres.
La determinació de la SA de la línia de costa pot esser utilitzada més enllà com a una caracterització que defineix el comportament dels materials front a un episodi de contaminació per hidrocarburs. Depenent de les característiques estructurals i texturals, els materials que constitueixen la línia de costa tenen la capacitat de retenir tant hidrocarburs com contaminants de naturalesa anàloga, inclús sòlids (residus sòlids urbans). A més a més la localització dels focus de contaminació que afecten directament la línia de costa poder esser tant a àrees terrestres com marines. Els focus de contaminació a àmbits terrestres poden acabar afectant la línia de costa degut a l’efecte dels vents, escorrentia superficial (transportant plàstics, materials sintètics en general, escòria diversa, olis, hidrocarburs i matèria orgànica). Els focus de contaminació marins acaben afectant a la línia de costa degut a l’efecte dels vents, corrents i onatge, transportant sòlids flotants, substàncies diluïdes, hidrocarburs i derivats. En molts de casos la contaminació que acaba afectant la línia de costa, provenen de focus de contaminació terrestres i que posteriorment són redistribuïts al llarg de la línia de costa per l’onatge i corrents marins. D’aquesta manera es precís determinar els diferents tipus d’unitats territorials (Unitats Litorals (Balaguer et al., 2008) corresponents a costes urbanitzades, sistemes dunars litorals, costes rocoses naturals, etc), relacionades amb segments de la línia de costa i determinar la sensibilitat de la línia de costa amb la finalitat de garantir una gestió proactiva front a impactes potencials.
Pòster “Relació entre SA i GIZCM a la Badia de Palma”
Informació complementària:
imatges de residus sòlids Vs sensibilitat de la línia de costa
tornar a Aplicacions i productes
Descripció dels Hàbitats Costaners Característics de les Illes Balears. Selecció d’alternatives per a respondre a vessaments d’hidrocarburs
Guía descriptiva dels diferents hàbitats costaners que es desenvolupen al llarg del litoral de les Illes Balears. També es recullen les consideracions tècniques per a la selecció de mètodes adequats de resposta d’acord amb l’impacte generat per hidriocarburs. Aquest document és una adaptació per a l’àmbit costaner de les Illes Balears dels treballs següents:
Hàbitats costaners característics de les Illes Balears
tornar a Aplicacions i productes
Visor cartogràfic de la Sensibilitat Ambiental de les costes de les Illes Balears
SACOSTA (Sensibilitat Ambiental de la línia de Costa) és un visor cartogràfic en el que es mostra la informació relacionada amb la sensibilitat ambiental de la línia de costa de les Illes Balears. Aquest visor ha estat concebut com a una eina de recolzament per a la presa de decisions front a un possible vessament d’hidrocarburs. La zonificació s’ha adaptat per al litoral de les Illes Balears de l’estàndard proposat per la NOAA (2002) i consta de tres components principals: a) Classificació geomorfològica de la línia de costa (tipus de costa); b) Recursos biològics (àrees costaneres protegides); c) ús humà (infraestructures, equipaments, serveis, patrimoni històric de la línia de costa).
L’eina constituïda per SACOSTA compleix amb els estàndards d’operativitat de l’OGC d’acord amb el proposat per la directiva INSPIRE. La consulta de les dades es pot realitzar des del propi visor, així com des del Google Earth (opció de metadades), o mitjançant un servei de WMS. La descripció de les dades (metadades) es troba disponible en el catàleg de metadades del SOCIB.
La informació espacial del visor es va realitzar durant 2005-2006 dins del marc d’un conveni, entre la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. Les dades presentades a SACOSTA han estat revisades i actualitzades pel SOCIB.
tornar a Aplicacions i productes
Sistema integrat de resposta a un vessament d'hidrocarburs i contaminació marina. Descripció dels sistemes i processos de modelització i recolzament a la presa de decisions (CAPÍTOL de LLIBRE -anglès-)
En aquest treball es presenta l'estat actual de les tasques per a l'elaboració d'una eina de gestió de crisis causades per vessaments d'hidrocarburs (petroli), o contaminació marina, a les costes de l'arxipèlag de les Illes Balears (Mediterrani Occidental, Espanya). En concret es presenta una primera versió d'un Sistema Integrat de Suport a la presa de Decisions (SISD) per donar resposta a emergències per contaminació marina, que combina una eina numèrica per al seguiment dels vessaments d’hidrocarburs (també objectes) sobre la superfície de la mar i el component físic-geomorfològic de la línia de costa, amb una eina SIG que conté les variables ambientals i humanes. Aquest sistema ofereix en temps real les àrees que amb major probabilitat poden sofrir l'impacte d'un vessament d'hidrocarburs, determinar els impactes potencials, usos, serveis i recursos de les costes afectades.